
Estat de l'Amazones, àrea indígena Andirà - Marau
Des del 1995 fins al 1999, juntament amb l'organització Ameríndia, hem donat suport al procés de desenvolupament integral del poble Sateré Mawé, un poble amb més de 300 anys de contacte amb la societat occidental brasilera que ha anat desenvolupant estratègies de resistència cultural i de preservació de la seva identitat.
La població de l'àrea és exclusivament Sateré Mawé, censada en 6.000 habitants amb una gran dispersió demogràfica en poblats petits, distants entre si. Aquesta distribució és característica dels pobles indígenes amazònics, els quals viuen dels recursos selvàtics, mantenint una relació equilibrada entre la densitat demogràfica i el potencial ecològic. La població es troba en una clara expansió demogràfica, fet que s'ha notat en el naixement de nous assentaments als marges dels rius, les progressives migracions a les ciutats en busca d'alternatives econòmiques i la creació d'assentaments urbans en terrenys d'ocupació il·legal, sense planificació urbanística i amb greus problemes de sanejament.
L'organització del poble Sateré Mawé s'articula entorn d'un cap per aldea (tuxawa), un tuxawa per regió i un Consell General de la Tribu (CGTSM), tots ells elegits cada quatre anys en una assemblea general. Existeix també una organització de professors/es indígenes (OPISM), una organització d'agents de salut (OASISM) i una organització de dones (AMISM), totes amb els seus coordinadors/es respectius.
Aquestes associacions van néixer davant la necessitat d'organitzar-se internament, així com del fet d'haver-se d'enfrontar al deteriorament progressiu, des d'una perspectiva indígena, derivat del contacte amb el món occidental.
L'organització comunitària es va promoure sobretot des de l'àmbit de l'educació, ja que des del 1990 les organitzacions indígenes, així com grups de suport i experts en educació, reivindicaven el dret dels Pobles Indígenes a un sistema educatiu diferenciat que respectés les seves especificitats, els seus calendaris, els seus sistemes d'avaluació i les seves llengües. Es tracta, en definitiva, del respecte a la identitat. El Ministeri d'Educació brasiler reconeixia aquesta realitat a través de la Llei de Directrius i Bases per a l'Educació, però la seva implantació és extremadament complexa a causa de l'extens nombre de nacions indígenes i la manca d'equips interdisciplinaris d'experts en cada cultura. D'altra banda, els projectes educatius i de salut interactuaven a través de diferents programes a les escoles, des de les quals van treballar amb la població comunitària l'educació per a la salut i la professionalització dels agents de salut indígenes com un pas més en l'autogestió. L'acompanyament del procés formatiu i organitzatiu de les dones indígenes també formava part del suport que es donava a aquests projectes, per tal de dotar-les de mecanismes per a poder afrontar les noves realitats.
Els projectes que varem realitzar conjuntament van ser els següents:
Suport a l'organització dels professors indígenes Sateré Mawé (OPISM): coordinació, assessorament pedagògic, suport material
Adaptació i enriquiment del currículum dels professors indígenes: escolarització bilingüe
Millora de les infraestructures bàsiques: equipaments de les escoles, infermeries i mitjans de transport i comunicació
Suport al procés d'alfabetització i educació per la salut de les dones
Formació dels agents indígenes de salut: cursos d'alfabetització i d'educació per a la salut
Col·laboració en el programa de prevenció de malalties de transmissió sexual (MTS) adreçat a la població en general, articulat a través dels agents esmentats (professors, dones i agents indígenes de salut)
Suport a l'aproximació entre organitzacions indígenes i instàncies públiques |